lunes, 21 de abril de 2008

Poema 2


Canço de les besades


El primer bés que florí,

te'n recordes?, jo el donava.

Tu em prengueres el segon

vora del riu que cantava.

i després ja començá

el rosari de besades.

Unes amb regust de sol

i neu dalt de la muntanya.

Altres amb claror d'estels

i perfum de lluna clara.

Totes d'un encantament

que ens feia les hores calmes...

D'aquell rosari passat

sols el record m'acompanya

i la recança també,

amor, si tu l'oblidaves.


Rosa Leveroni

No hay comentarios: