Els haikus de la Quima

Camí de sol. Per les rutes amigues, unes formigues.

Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.

Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.

Busco camins en l'altzar i en els somnis faig laberints.

Al aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.

El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.

Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.

Xiprers gegants alcen sortidors verds dins llums d'hivern.

Plana de fangs, quna arribi l'abril, mar de maragdes.

Rera les llums de l'atmeller en cascada, la tarda cau.

Tinta Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: "amo la nit!"

Pluja La immensa dona que retorna les vides amara els camps.

Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.

Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.

S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.

Llac fosc la nit, com cascada sens cant caigué la llum.