HEY!!!

Poema 2

Canço de les besades

El primer bés que florí,

te'n recordes?, jo el donava.

Tu em prengueres el segon

vora del riu que cantava.

i després ja començá

el rosari de besades.

Unes amb regust de sol

i neu dalt de la muntanya.

Altres amb claror d'estels

i perfum de lluna clara.

Totes d'un encantament

que ens feia les hores calmes...

D'aquell rosari passat

sols el record m'acompanya

i la recança també,

amor, si tu l'oblidaves.

Rosa Leveroni

Poema

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure't,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva'm els braços i t'agafaré
amb el meu cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Rainer Maria Rilke

El meu àlbum de haikus

Les petites llums la corva de la muntanya i el cel fosc.

L'aigua salada la fràgil posta de sol i tu al meu costat.

Les falles gegants cremades pel foc roig espurnes dançants.

La tranquilitat, el silenci me'n volta i tu no estàs aquí.

Les orenetes volen lliurement i jo les envejo tant.

Castell antic vall verda amb llac profund i cotó fluix al cel.

De l'ull cau una gota, la natura l'acompanya, pobre cor ferit.

Camí de pedra, cavalls pastan tranquilament, font d'aigua gelada.

Cases rústiues el pastor amb les ovelles i el camp florit.

Contaminació, tràfic, gent estresada i rutina.

Els haikus de la Quima

Camí de sol. Per les rutes amigues, unes formigues.

Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.

Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.

Busco camins en l'altzar i en els somnis faig laberints.

Al aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.

El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.

Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.

Xiprers gegants alcen sortidors verds dins llums d'hivern.

Plana de fangs, quna arribi l'abril, mar de maragdes.

Rera les llums de l'atmeller en cascada, la tarda cau.

Tinta Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: "amo la nit!"

Pluja La immensa dona que retorna les vides amara els camps.

Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.

Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.

S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.

Llac fosc la nit, com cascada sens cant caigué la llum.